tag:blogger.com,1999:blog-2073906425364256621.post6737373179951794294..comments2023-08-05T14:20:28.330+02:00Comments on Educación es el camino y la meta: Volver a verseClaudiohttp://www.blogger.com/profile/09557526930611985696noreply@blogger.comBlogger1125tag:blogger.com,1999:blog-2073906425364256621.post-53653524622395436422008-12-20T13:21:00.000+01:002008-12-20T13:21:00.000+01:00Els antics romans, que almenys en els austers temp...Els antics romans, que almenys en els austers temps de la República pareixien ser gent prou seriosa (fins que les presumptes glòries de l'Imperi i una vida suposadament més còmoda van acabar per regirar-los el cervell), en determinades ocasions permetien que un general victoriós, al moment de retornar a Roma, tenia dret a sol·licitar els honors del "triomf".<BR/><BR/>El "triomf" consistia a entrar a la ciutat en gloriosa processó, exhibint els seus trofeus, captius i botí de guerra enmig de l'aclamació popular, i desfilant ell mateix, revestit amb una sumptuosa túnica i lluint en els seus polsos una corona de llorer, en un carro tirat per quatre cavalls blancs. Al General triomfant l'acompanyaven els seus amics, parents i la resta d'acostats, seguits pels senadors i altres alts magistrats, en tant els soldats anaven darrere cantant les seues alabances i proclamant el seu <A HREF="http://es.wikipedia.org/wiki/Triunfo_romano" REL="nofollow">triomf</A>. <BR/><BR/>No obstant tot això, a fi d'impedir que el festejat poguera arribar a oblidar en algun moment quin era real i efectivament el seu lloc en el món, portava darrere un esclau la missió del qual era murmurar-li cada tant a l'orella esta frase: "Memento mori" (Recorda que eres mortal).<BR/><BR/>I conte açò perquè pense que a algun dels "triomfadors" del moment li vindria malament que algú li fera sentir eixes mateixes parauletes. Mire al meu voltant i m'espanta observar quanta gent atorga valor a tot allò material i efímer (cotxes, cases, abrics de pell, ...).<BR/><BR/>En este món, on tot es mesura quasi exclusivament pel que es veu, resulta difícil concentrar-se en això de dins, però estic convençut que és molt important reflexionar i assumir que tot el que hui ens rodeja i pareix tan important passarà a ser cosa de res. Açò pot ajudar-nos a construir per a nosaltres mateixos, i també per als nostres semblants, un camí més recte, més pla i transitable per la vida (i cap al que siga ens espere al final la jornada).<BR/><BR/>Bones festes del solstici d'hivern amic Claudio.Bassetahttps://www.blogger.com/profile/11058484947428079397noreply@blogger.com