Motor de búsqueda personalizada

Búsqueda personalizada

Resultados de Búsqueda personalizada

Para contactar conmigo:

Aquí puedes enviar tus aportaciones, noticias, ideas. Son bienvenidas. guisaet@gmail.com


viernes, 20 de marzo de 2009

Maça hi haurá per a tots!

Vaig a contar-vos un conte que vaig escoltar en la meua infància i la meua joventut, molt famós en el meu poble, Ibi, i que il·lustra els perills de l'excessiva confiança en els altres.

Hi havia un vellet octogenari, a què direm tio Quico, els fills del qual no demostraven cap a ell sinó el desgrat que els produïa haver de cuidar d'ell cada mes, per torns.

El tio Quico era conscient que l'únic interés dels seus fills era repartir-se la poca o molta herència que els corresponia i que no intentaven dissimular quan li demanaven que la repartira entre ells abans de morir per a, d'esta manera, evitar les disputes entre ells.

Però ell temia que, si repartia l'herència, ells perdrien l'interés per cuidar d'ell i es veuria sumit en la misèria ja que, per aquell llavors –finals del XIX- no existia la pensió per jubilació i les persones ancianes depenien dels seus estalvis, del seu treball o dels seus fills.

Així és que va prendre la decisió de no repartir l'herència i, sobretot, augmentar el seu interés a cuidar-lo portant sempre amb si un xicotet cofre tancat amb clau i que contenia tot el seu capital. Totes les nits, abans de gitar-se, l'ancià feia sonar les monedes que contenia el cofre comptant i recomptant el seu contingut. Els fills escoltaven la dringadissa de les monedes i li preguntaven a son pare pel contingut del cofre.

--Massa hi haurà per a tots –Responia el tio Quico.

Els fills, convençuts que son pare disposava de molts diners en el cofre, van començar a mostrar més interés a cuidar-lo i complimentar-lo per a obtindre així el seu favor i veure's beneficiats en el repartiment de l'herència. Abans li donaven de menjar el que no li agradava i en poca quantitat amb l'esperança que no durara molt, i ara l'afavorien amb els millors plats i en abundància i es desvivien perquè estiguera còmode i feliç en les seues cases donant-li la millor habitació de la casa perquè se sentira còmode i no sentira desitjos d'anar a casa dels altres fills.

--Massa hi haurà per a tots –Contestava cada vegada que li mencionaven el cofre i el seu contingut--. No vos preocupeu que massa hi haurà per a tots.

I així van passar els pocs anys que li quedaven al tio Quico omplit d'atencions i sent el centre d'interés de tota la família.

Per fi, va arribar el fatal dia en què l'ancià va abandonar este món i, després de l'enterrament, els fills es van afanyar a descobrir el contingut del misteriós cofre del iaio.

I quan el van obrir, van descobrir en el seu interior un poc de diners, una maça de picar espart i una nota que Deia: “QUI DONACIÓ DE BÉNS EN VIDA FAÇA, QUE LI XAFEN EL CAP AMB ESTA MAÇA".

I gràcies a l'astúcia del tio Quico, va poder passar els seus últims anys feliços i ben atés pels seus fills.

I conte contat, ja s'ha acabat.

Si queréis leerlo en castellano, pinchad este enlace

3 comentarios:

Rebeczka dijo...

Me acuerdo de este cuento. Alguna vez que otra lo habías contado o simplemente habías dicho la frase "Massa hi haurà pa' tots".

Aquí siempre hay Paczek's :) podréis disfrutarlos, pero sin colas :P

besitos

Basseta dijo...

Este tipus de situacions s'han produït al llarg dels segles, des del temps dels romans. Però a poc a poc, la saviesa popular ha anat ideant mitjans o instruments perquè les persones majors tinguen garantit el seu sustente, a pesar de les pressions (a vegades legítimes) dels fills. No oblidem que en molts casos els fills són els verdaders artífexs de la fortuna dels pares, a la formació dels quals han contribuït amb un treball sacrificat i no sempre ben recompensat.

Existix en la nostra cultura més pròxima una forma de testar que consistix en el fet que el marit i la dona fa un testament simultani i recíproc, en el que nomenen hereus als fills (que és el lògic), però es lleguen entre ells l'usdefruit vitalici de tots els béns. D'esta manera, fins que no moren ambdós cònjuges, els fills no consoliden la seua propietat.

La fórmula no és legal al 100 %, o millor dita, és impugnable pel fill que exigisca la seua part, la qual cosa ocorre poques vegades, perque en alguns testaments, els pares sancionen el fill que no respecte la seua voluntat, reduint la seua part en l'herencia a la llegítima estricta.

Robercik dijo...

Hoy he estado viendo tu blog y algunos de los videos que tienes, y tengo que decirte que me gusta mucho. Todas tus ideas son muy buenas! Me ha gustado mucho el video de "El sueño imposible" que pusiste en una actualización.

Recuerdos!